LES TRES GERMANES

Hi havia una vegada tres germanes: la pau, l'amor i l'amistat. Quan les tres germanes es van fer grans van marxar de casa i la seva mare els hi va dir que quan sentisin el so d'una campana d'or vinguessin. Les tres germanes li van demanar a la mare:
-Quin es el so d'una campana d'or ?
-el so d'una campana d'or és aixi: pom-pom pom-pom.
un dia la mare de les germanes se sentia sola i va tocar la campana d'or.
Ràpidament les tres gemanes van ser allà
-que es passa mare?
-es que em sento sola sense vosaltres-va respondre la mare
-mira mare-va dir-la germana gran-jo vindre per la primavera i l'estiu.
L'amor li va dir a la seva mare que hi aniria a la a tardor.
I l'amistat li va dior a la seva mare que hi aniria a l'hiver.
-gracies filles, molt bé- els i va dir la mare. El que passa es que tota la gent estàaqui el castell i no marxa i em van cridan:
-sur al balcó si t'atraveixes, i no se que fer.
La pau que era la filla gran va dir:
-Bé, sortire jo primer o tocare el trompeta. Vosaltres, de moment no feu res i l'AAmistat sera l avostra guardaespalles. D'aquesta manera van poder sortir sense que ningú no les esmpipés.
En sortir a fora la mare va dir a les tres germanes:
-filles ara que ja hem sortit, perque no fem una festa i convidem tota la gent del poble i jo faré el menja que m'agrada cuinar.
-Eh!, si, visca!!!
Una de les filles va dir que ja feria el cartell, la invitació i tots els quarniments .
molt bé filles peró jo que faré- va dir la mare.
-tu mare i l'Amor fareu cartels i les invitacions. D'acord tothom a fer feina!
Si!
quan van haver acabat les tres germanes van veure que tota la gent estava fent cua per entrar. La mare estava tant contenta que només deia a tothom l'estimava.
Quan va arribar la primavera la mare va dir a la seva filla Pauque ja es podia quedar amb ella a fer-li companyia i la seva filla li va dir que no calia quedar-se perquè ja tenia amics.
el que va proposar la Pau, era que l'Amor, l'Amistat i ella anéssin a fer un viatge a Catalunya i així podrien veure la biblioteca de l'ajuntament de Sant Boi de Lluçanes.
la Pau ja coneixia la Laura de la biblioteca, perquè ja hi havia anat l'any passat que li vaig comprar dos llibres i els hi vaig donar. Ara, també quan hi anem n'hi portarem quatre.
Bé, de bon matí van agafar l'avió cap a Catalunya, van anar a Osona i d'allà cap a Sant Boi de Lluçanès. Quan van arribar el primer que van veure va ser l'escola nova CEIP Aurora plena de nens i nenes i se n'hi van anar. Els nens i nenes de l'escola quan pleguen a les cinc , molts se'n van a la biblioteca i elles els hi van acompanyar, i com que la Pau, l'Amor i l'Amistat i la mare sempre són dins d'un llbre si van trobar com a casa en voltades de llibres i nens. Cada dia hi ha molta gent a la biblioteca perquè els nens hi van a veure la laure i a mirar contes.
I vet a qui un llibre,
vet aqui un nen,
i quan llegeixo i escric em poso content.