up la pelicula

Era un nen que va conèixer la dona de la seva vida l’Ellie. Quan es van fer grans es van casar. L’ellie es va morir d’una malaltia. En Carl fredicsen quan es va aber mort la seva dona. Va obri-li el cap a un obre que treballava a les obres del costat de casa seva per que li va espatllar la bústia. El van denunciar i va aber de anar a als jutjats. I se’n va sortir quan va arribar a casa seva li van donar una carta de la residencia els roures vells. Ell s’ho va agafar molt malament i l’endemà quan es van avar a buscar va fer sortir globus i se’n va anar volant a la cascada del paradís . Un cop algú va tocar la porta i va obrir. Va veure que era Russell. El va deixar entrar i tots dos van arribar a la cascada del paradís. I allà van viure moltes aventures. Van barallar-se amb un dolent. Va conèixer el Kevin el Tamarro i un gos que es deia duc. Amb la baralla que va tenir amb el dolent va guanyar i es van emportar un zèppelin.

l'aventura

Hi havia una vegada uns nens que estaven molt impacients per anar de colònies a Cabrera de Mar, en un Alberg que es deia Torra Ametller i tenia forma de castell, llàstima que no hi havia piscina, deien els nens. Els nens és deien Pau, Quim, Vinyet i Ona i venien de l’escola Ceip Aurora juntament amb altres escoles. Tenien gustos molt diferents perquè a en Pau li agradava amb moto, en Quim jugar a futbol, a la Vinyet li agradava muntar a cavall i a l’Ona anar amb bici.

Al dia 4 de juny estaven molt impecients per marxar de colònies i a l’hora del pati van marxar a jugar a amagar al bosc i es van perdre.

Els mestres estaven molt preocupats per saber on eren els nens i van crear una assembla amb tots els mestres per buscar els quatre nens perduts pel bosc.

MENTRESTANT AL BOSC …

- com ens ho farem per sortir? – pregunta l’Ona.

- Suposo que ens vindran a buscar- va dir la Vinyet

- No ho sabem!- van dir en Quim i en Pau.

MENTRESTANT …

Els pares i els mestres seguien buscant.

Uns pares van dir:

-Que us sembla si ens separem?

-Si!!- van contestar els pares.

L’endemà a la tarda encara no els havien trobat . I a la nit del dissabte els van trobar morts de fred en una cova. Els pares dels nens se’ls van endur a casa perquè no agafessin més fred. I dilluns poguessin anar de colònies.

El dilluns a les 8:30 ja pujaven a l’autobús per anar a cabrera de Mar. Van arribar a les 10 a cabrera i tots els nens petits encara dormien perquè segur que el dia abans no haurien pogut dormir.

Van anar tots a les seves habitacions a instal·laris i van decidir amb en Quim i en Pau que a la nit farien guerra de coixins a l’habitació de les nenes.

I després van anar a la platja de la costa Daurada i s’hi van estar 2 hores banyant-se i fent castells de sorra. Quan van arribar a la casa de colònies se’n van anar a dutxar i quan van acabar se’n van anar a sopar, van menjar:

Arròs blanc, llom arrebossat amb formatge i iogurts. Quan van acabar de sopar es van posar el pijama i van fer fora a les altres menys a les de Santa Eulàlia. Després van entrar els nens per la finestra i es van posar a fer guerra de coixins. Quan va entrar la mestra els nens es van amagar dintre els sacs de dormir de les nenes . L’endemà al matí van arribar les nenes mortes de fred perquè havien dormit a fora i el s nens havien dormit als seus llits. Els nens van esmorzar i les nenes es van xivar i els van fer fora de les colònies i cap a sant Boi i falta gent.
ona i vinyet

halloween!!!

Una vegada en una casa atrotinada hi vivia una bruixa que es deia: Matilda. Era una bruixa molt dolenta, amb una berruga al nas, els cabells els tenia molts llargs inegres, un barret i un vestit atrotinat i espallufat. Un dia li va arribar una invitació de la festa de Halloween. Es va vestir de vampir amb unes dents plenes de sang. És va trobar un nen que va marxar corrent perquè es pensava que se’l menjaria. I no tenia ganes de morir-se. El nen va anar-se’n corrent cap a casa seva i ho va explicar tot i es van estranyar molt. Cada vegada que veia algú i es pensava que era un vampir. El van portar al psicòleg per què li mirés el cap i li fes preguntes. I quan va haver passat un any ja no se’n enrecordava. I no hi va tornar a pensar més.

el fantasme de la peixera

Hi havia una vegada una classe de la escola Ceip Pubilla de Catalunya que es deia Els ala deltes tenien una peixera on hi havia 2 peixos molt macus un dia sels va murir un peix i l’altre va murir per les vacanses de Nadal no tenien peixos un dia la Mestre de Mùsica ni va donar de peixos ni va donar molts peixos a la classe dels ala deltes eren Gupis ni va donar Mascles , Femelles i petits Peixos molt macus un dia van anar a veure la classe de P3 , P4 i P5 i un altre dia els de 1r i 2n a veure els peixos nescuts i no sevien qui era la mare dels petits Saveu que ?les mares gupi es mengen els petits els gupis fan 15 o 20 Peixos o mès iun dia els nens de 3r i 4t van anar de excursio pel Poble de St.Boi de Lluçanes i quan van turnar van veure els peixos a l’aigua sense moures hi havia un Fantasmea la peixera moklt gran era el fantasme els peixos petits eren del fantasme de la peixera els nens de la classe ers Van fer amics del Fantasme .

El Conte Explicat i el Conte sa acabat

el missatge de l'ampolla

Hi havia una vegada una ampolla que viatga-va neavegan pel mar i sufrin tempestes i un dia l'ampolla va arribar a la platja de la barceloneta i un noi la va agafar.Li va treure el tap i va llegir el missatge.El missatge deia: VIne a Madrid el dia 24 d'agost del 2009 a les 8:00h de la nit aquell home va agafar el cotxe cami cap a Madrid a mig cami va tenir un accident i és va morir d'esegnat.L'home que li va enviar l'ampolla no el va anar a veure a l'enterrement. I conte contat ja sa acabat.

FI

ENDEVINALLES 1

ENDEVINALLES SOBRE L’HIVERN

Sóc fred i fosc i plujós,
els pobres fugen de mi
com si els empaités un gos,
i els rics s'amaguen a casa
tot cercant-hi un bon redós. 

Són dos germans
i dues germanes.
La primera alegre,
el segon fogós,
la tercera és trista,
i el quart de la colla
avorrit del tot. 

Les quatre estacions: primavera, estiu, tardor, hiver



ENDEVINALLES SOBRE EL PAS DEL TEMPS

Dos, després de molts anys,
es van trobar:
- Tu tens els meus.
- Jo, de tu, res tinc.
De que parlen? 

Dotze fulles en té l'arbre
cada fulla té el seu nom. 

Encara que molt treballi,
i per més feina que faci,
i encara que molt s'esforci
cada any en passa un de sol,
tant si vol com si no vol. 

Home sant, no desconfiïs,
que Déu mos perdonarà,
quin arbre en el món hi ha
que en dotze branques està
quatre mares i sis fills? 

No tinc cos, però tinc cap,
dotze braços que m'hi neixen
i més de cinquanta branques
plenes de fulla em mantenen. 

Un arbre amb dotze branques,
cada branca un niu compon
cada niu té set ocells
i cada ocell el seu nom. 

Un arbre de dotze branques;
en cada branca, quatre nius;
en cada niu, set ous,
i quan en neix un, l'altre es mort. 

Un arbre molt gros
que té dotze branques
cada branca quatre nius
cada niu set ous. 

Un arbre que té dotze branques,
cada branca quatre branquillons,
cada branquilló set brotets
i cada brotet és batejadet. 

Treballa el cap, caparró,
i digues, si ets un savi de debò:
Quin és el cap,
que no és verd ni de trons,
sempre és igual
però cada any és nou. 

Sóc fill d'un vell mil•lenari
i tinc onze germans més;
si cerques el calendari
m'hi veuràs estiu i hivern. 

Jo sóc un jove lluït
que vesteixo raigs de sol;
qui amb mi no troba consol
s'ha de consolar de nit. 

Neix, creix i mor en un dia;
apa, rumia, rumia. 

Som germans i, cosa rara,
l'un és el fill; i l'altre, el pare. 

Una cosa
que per tot es posa
i a la mar no gosa. 

Una cosa banca, blanca,
que tota la gent escampa;
una cosa negra, negra,
que tot ho arreplega. 

Una cosa que per tot es posa
i enlloc fa nosa. 

Unes veuen la llum,
les altres el sol,
totes juguen al rotlle
i totes germanes són. 

Set germans ben avinguts,
sis d'ells són treballadors,
cap passa davant de l'altre
i al setè li fan honors. 

Som set germans
que sols vivim un dia;
quan un mor, l'altre neix
i així passem la vida. 

Un arbre que té set branques;
cada branca té el seu niu
i cada niu té el seu nom...
Vejam! si saps com es diu. 

ENDEVINALLES

1- Per fora duc vestit verd,
i per dintre vaig vermella,
amb botons que llenceu
els qui em mengeu.

2- Me'n compro un pam,
me'n menjo un pam
i en llenço un pam.

3- Sóc molt intel·ligent
i em consulta tota la gent.

Arnau Aymerich Casas - 6è - CIP Anxaneta - Mataró

4- Són tres germans,
que viuen en una gran casa.
El primer ja ha marxat,
el tercer encara no ha arribat i
el segon és el que està ara a casa.
El segon existeix perquè
el primer ha marxat,
i el tercer es transformarà
en el segon.
Qui són aquests tres germans?
Quina és la seva casa?

Maria Nieto Soler - 2n ESO - Escola Santa Anna - Mataró

5- En un arbre hi ha dotze branques
a cada branca hi ha quatre nius
i a cada niu hi ha trenta ocellets.
Què és?

Arnau Aymerich Casas - 6è - CIP Anxaneta - Mataró

6- Transparenta però es veu,
amb les mans no la podràs agafar
perquè tard o d'hora s'escolarà.

Jaume Bagot Peix - 6è - CIP Francesc Burniol - Argentona

7- Són dues pilotetes enganxades en una paret,
ni l'una ni l'altra es poden veure.
Què és ?

Raül Baez - 4t de Primària - CEIP St. Vicenç - St. Vicenç de Castellet

8- Tan gran com un camí
i cap en un pot petit.
Què és?

Loida Contreras - 6è - CEIP Francesc Burniol - Argentona

9- És una senyora
molt ensenyorada
que sempre va en cotxe
i sempre va mullada.

Andrés - 6è - CEIP Francesc Burniol - Argentona

10- Dos anells t'has de posar
si vols fer-me treballar.

Xavier Torres - 6è - CEIP Francesc Burniol - Argentona