Demanarem

Escriurem la carta als Reis
amb paraules ben amables,
demanarem castells antics
amb microclimes transportables.

Demanarem pols d'estels
amb els seus poders màgics
a un món dolç de caramels
pels dies laborables,
de bombons i fruites nobles
per les festes notables.

Demanarem noves cançons
i carrers polits i transitables,
demanarem pous a les cruïlles
plens de manuscrits i llibres,
demanarem llum per a les nits
i ombrel·les de bambú i lli
pels tranquils blaus matins.

Demanarem projectes
i mil estris automàtics
per dibuixar la pau,
demanarem als Reis
que llegeixin les cartes que mai no han escrit
els nens illetrats
i que els hi portin tintes de colors
dins un cofre del tresor,

i que els hi deixinpapers en blancentre mestres inspirats.

Demanarem

la crisi de nadal

Hi va haver un any a Catalunya que la gent no comprava tant perquè tal volia molts diners. Va ser un any terrible les televisions deien que aquest any hi hauria una crisi de Nadal. L agent deia que ho haurient de comprar els reis que ja n'estavent fins als nassos de tant comprar regals.

Aquest any la gent li anava dient al seus fills que només podient demanar tres coses. Quan va arribar el nadal els nens estavent més feliços que avans perquè no tenien tantes joguines. Hi va ser un nadal molt feliç.

PARATGE SOMNIAT

Blavegen els estanys. En llur suau estesa
el cel s'emmirallà.
Per sempre més hi és. Oh càndida nuesa!
oh tendre sospirar!
Paratge somniat. Potser t'abelliria
son auri parament.
En platges de coral hi dorm la llum del dia;
la posta s'hi encén.
Hi creixen tarongers; hi tanca la magrana
els seus castells rodons.
Les prades que s'hi fan no saben la rotllana
de les estacions.
Extàtica beutat! Ton cor enyoraria,
però, l'instant fugaç,
l'espurna del desig, la rosa que es marcia,
el braç damunt el braç.
Per xò quan ve la nit hi ha un dring petit d'esquella
i l'ona de la mar, en veure el primer estel,
corones deixarà, per tu, de vidiella
i rams de xuclamel.


TOMÀS GARCÉS

A MITJAN SETEMBRE

Llarga com la carena, sobre el riu,
cada matí s'adorm la boira clara.
On són els lliris? S'ha tornat esquiu
el sol adesiara.
Però canten aloses cel amunt
i fan les herbes una olor més forta.
La vidiella no és un blanc repunt,
sinó una seda morta.
Amb cent ulls grocs ens mira el codonyer
quan el reflex de l'aigua se'ns apaga.
L'argent de l'albereda té el primer
tremolor d'un or vague.
No veureu a la posta aquells nacrats
dofins del juliol. És grisa i bistre.
La guineu caça vora els espadats
amb un lladruc sinistre.
I les aglans madures, pel camí,
es desprenen del calze. L'avellana
dringa pels sacs. La poma fa venir
el gaig a la solana.
I si l'avellaner duu el fruit vinent
en verdes arrecades, és vermella
la pinassa, i les flors, vora el torrent,
es parlen a l'orella.


MARIÀ MANENT

DÓNA'M LA MÀ

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

EL CONCERT

Un dia la meva el meu tiet lluis, el meu germa lluc i jo vam anar a un concert on cantava bruses pristins. Vam arribar molt aviat i vam poder agafar lloc al davant de tot.
Quan va arribar bruses pristins, tots vam cantar amb molta energia. Quan va cantar una cançó més tranquil·la, vam encendre la llum de colors.
Quan va demanar dos voluntaris vam anar en lluc i jo perquè ens va fer pujar i ens va deixar cantar amb ell la cançó principal del seu disc.
Quan vam baixar de l'escenari, tots els que teníem al voltant ens van felicitar.
Al sortir del concert, ens vam trobar amb la bruna, que ens va felicitar per haver participar tan bé.
Va ser una nit i molt divertida.

EL PARTIT

Un dia, l'Alex i jo vam anar a veure santa eulalia de riuprimer que jugava contra l'espanyol. Durant el partit vam menjar patatas i quan en quim va fer gol ens vam aixecar i vam començar a cridar: goooooool!!! i resulta que l'havien anul·lat. Quan vam sortir ens vam comprar dues pilotes a les botiguetes de recors de fora. Quan va acabar el partit ens vam trobar en quim i li vam dir si ens podia firmar la samarreta. Vam arribar a casa molt cansats i satisfets.

EL FANTASME DE LA PEIXERA

Hi havia una vegada una classe de la escola Ceip trenta-nou que es deia Els animals del zoo tenien una peixera on hi havia 2 peixos molt macus un dia sels va murir un peix i l’altre va murir per les vacanses de Nadal no tenien peixos un dia la Mestre de Mùsica ni va donar de peixos ni va donar molts peixos a la classe dels animals del zoo eren Gupis ni va donar Mascles , Femelles i petits Peixos molt macus un dia els van anar a veure la classe de P3 , P4 i P5 i un altre dia els de 1r i 2n va veure els peixos nascuts i no sevien qui era la mare dels petits.
-Saveu que ?
Les mares gupi es mengen els petits els gupis fan 15 o 20 Peixos o mès i un dia els nens de 3r i 4t van anar de excursio pel maresme i quan van turnar van veure els peixos a l’aigua sense moures hi havia un Fantasmea la peixera molt gran era el fantasme els peixos petits eren del fantasme de la peixera els nens de la classe ers van fer amics del Fantasme .
El Conte Explicat i el Conte s’ha Acavat

EL BOLET FANTASTIC

Hi havia una vegada un bolet que parlava i un dia un nen i una nena que van anar a buscar bolets el van trobar i es van fer molt amics. El se’l van enporar a cas seva i sempre jugaven. Fins que es va acabar la tardo es va morir. Els nens es van adormir miran la televisió i no es aixecar fins a l’hora de sopar. A la nit no van dormir fins a 1/4 de 1h. se’n van anar al col·legi i van jugar sense parar. i diuen que ancaran jugen.

vinyet coma macia

5é

L'ESCOLA CARGOL

Hi havia una escola que tenia forma de cargol. La mestre era una cargola i els nens persones. Un dia van anar d’excursió al bosc van trobar dos-cents rovellons, cent pinetells, dos-cents bromoses. Un mestre que hi havia va fer una paella de bolets. Van tenir mal de panxa cent dies i diuen que encara en tenen. Van el metge cada dia.

L'ESCOLA ANIMAL

Hi havia una vegada una mestra que era igual que un lleó en un zoo i uns nens iguals que porquets menjaven pastissos de xocolata, es revolcaven al fang. Es tiraven als bassals i feien planxassos. Fins que un dia la directora es va tornar com un mico penjant-se a un arbre i anava fent “pg, pg ,pg” tot el dia. Els nens feien “gggggg” i la mestre estava cridant tot el sant dia i els pares estavan fins al capdamunt de la mestra per què un dia se’ls podia menjar. Fins que un dia es van tornar persones i ara juguen i no es tiren el fang ni fan planxassos al bassals.

LES TRES GERMANES

Hi havia una vegada tres germanes: la pau, l'amor i l'amistat. Quan les tres germanes es van fer grans van marxar de casa i la seva mare els hi va dir que quan sentisin el so d'una campana d'or vinguessin. Les tres germanes li van demanar a la mare:
-Quin es el so d'una campana d'or ?
-el so d'una campana d'or és aixi: pom-pom pom-pom.
un dia la mare de les germanes se sentia sola i va tocar la campana d'or.
Ràpidament les tres gemanes van ser allà
-que es passa mare?
-es que em sento sola sense vosaltres-va respondre la mare
-mira mare-va dir-la germana gran-jo vindre per la primavera i l'estiu.
L'amor li va dir a la seva mare que hi aniria a la a tardor.
I l'amistat li va dior a la seva mare que hi aniria a l'hiver.
-gracies filles, molt bé- els i va dir la mare. El que passa es que tota la gent estàaqui el castell i no marxa i em van cridan:
-sur al balcó si t'atraveixes, i no se que fer.
La pau que era la filla gran va dir:
-Bé, sortire jo primer o tocare el trompeta. Vosaltres, de moment no feu res i l'AAmistat sera l avostra guardaespalles. D'aquesta manera van poder sortir sense que ningú no les esmpipés.
En sortir a fora la mare va dir a les tres germanes:
-filles ara que ja hem sortit, perque no fem una festa i convidem tota la gent del poble i jo faré el menja que m'agrada cuinar.
-Eh!, si, visca!!!
Una de les filles va dir que ja feria el cartell, la invitació i tots els quarniments .
molt bé filles peró jo que faré- va dir la mare.
-tu mare i l'Amor fareu cartels i les invitacions. D'acord tothom a fer feina!
Si!
quan van haver acabat les tres germanes van veure que tota la gent estava fent cua per entrar. La mare estava tant contenta que només deia a tothom l'estimava.
Quan va arribar la primavera la mare va dir a la seva filla Pauque ja es podia quedar amb ella a fer-li companyia i la seva filla li va dir que no calia quedar-se perquè ja tenia amics.
el que va proposar la Pau, era que l'Amor, l'Amistat i ella anéssin a fer un viatge a Catalunya i així podrien veure la biblioteca de l'ajuntament de Sant Boi de Lluçanes.
la Pau ja coneixia la Laura de la biblioteca, perquè ja hi havia anat l'any passat que li vaig comprar dos llibres i els hi vaig donar. Ara, també quan hi anem n'hi portarem quatre.
Bé, de bon matí van agafar l'avió cap a Catalunya, van anar a Osona i d'allà cap a Sant Boi de Lluçanès. Quan van arribar el primer que van veure va ser l'escola nova CEIP Aurora plena de nens i nenes i se n'hi van anar. Els nens i nenes de l'escola quan pleguen a les cinc , molts se'n van a la biblioteca i elles els hi van acompanyar, i com que la Pau, l'Amor i l'Amistat i la mare sempre són dins d'un llbre si van trobar com a casa en voltades de llibres i nens. Cada dia hi ha molta gent a la biblioteca perquè els nens hi van a veure la laure i a mirar contes.
I vet a qui un llibre,
vet aqui un nen,
i quan llegeixo i escric em poso content.

BRUNA LA SUPERULTRABRUIXA I L’ALEX

Aquesta es la bruna ; la superultrabruixa protagonista de la nostra.
Te mes o menys la teva edat i sembla una nena normal i corrent.
Be , en relitat ho es .......,
Pero no del tot . I es que la bruna
Te una cosa ben poc corren: un llibra de magia
Un bon mati la bruna es va trobar acet llibre al costat del llit .
Que com hi va anar a parar ?
Ni idea .

La Bruna nomes sap dues coses : que la bruixa Baduixa, que sempre va atabalada, se’l va deixar oblidat en un descuit i que el llibre conté encanteris de debo i uns trucs de bruixa d’allo més bojos.
La Bruna ja n’ha provat uns quants .
Pero compte ...................¡

Val mes que no provis d ‘ imitar els conjurs de la Bruna per que ...
Si en llegeix uns paraula t’ equivoques , el teu respal de dens devindra una escombra:
La prufasora , un monstre
Abuminable,
I el gelat que et menjes un congombret en vingre .
La Bruna Superultrabruxa no ha parlat amb ningu del seu llibra tan fantastic .