dimarts, 3 de novembre del 2009
halloween!!!
Una vegada en una casa atrotinada hi vivia una bruixa que es deia: Matilda. Era una bruixa molt dolenta, amb una berruga al nas, els cabells els tenia molts llargs inegres, un barret i un vestit atrotinat i espallufat. Un dia li va arribar una invitació de la festa de Halloween. Es va vestir de vampir amb unes dents plenes de sang. És va trobar un nen que va marxar corrent perquè es pensava que se’l menjaria. I no tenia ganes de morir-se. El nen va anar-se’n corrent cap a casa seva i ho va explicar tot i es van estranyar molt. Cada vegada que veia algú i es pensava que era un vampir. El van portar al psicòleg per què li mirés el cap i li fes preguntes. I quan va haver passat un any ja no se’n enrecordava. I no hi va tornar a pensar més.
dimarts, 15 de setembre del 2009
el fantasme de la peixera
Hi havia una vegada una classe de la escola Ceip Pubilla de Catalunya que es deia Els ala deltes tenien una peixera on hi havia 2 peixos molt macus un dia sels va murir un peix i l’altre va murir per les vacanses de Nadal no tenien peixos un dia la Mestre de Mùsica ni va donar de peixos ni va donar molts peixos a la classe dels ala deltes eren Gupis ni va donar Mascles , Femelles i petits Peixos molt macus un dia van anar a veure la classe de P3 , P4 i P5 i un altre dia els de 1r i 2n a veure els peixos nescuts i no sevien qui era la mare dels petits Saveu que ?les mares gupi es mengen els petits els gupis fan 15 o 20 Peixos o mès iun dia els nens de 3r i 4t van anar de excursio pel Poble de St.Boi de Lluçanes i quan van turnar van veure els peixos a l’aigua sense moures hi havia un Fantasmea la peixera moklt gran era el fantasme els peixos petits eren del fantasme de la peixera els nens de la classe ers Van fer amics del Fantasme .
El Conte Explicat i el Conte sa acabat
el missatge de l'ampolla
Hi havia una vegada una ampolla que viatga-va neavegan pel mar i sufrin tempestes i un dia l'ampolla va arribar a la platja de la barceloneta i un noi la va agafar.Li va treure el tap i va llegir el missatge.El missatge deia: VIne a Madrid el dia 24 d'agost del 2009 a les 8:00h de la nit aquell home va agafar el cotxe cami cap a Madrid a mig cami va tenir un accident i és va morir d'esegnat.L'home que li va enviar l'ampolla no el va anar a veure a l'enterrement. I conte contat ja sa acabat.
FI
divendres, 17 d’abril del 2009
ENDEVINALLES 1
ENDEVINALLES SOBRE L’HIVERN
Sóc fred i fosc i plujós,
els pobres fugen de mi
com si els empaités un gos,
i els rics s'amaguen a casa
tot cercant-hi un bon redós.
Són dos germans
i dues germanes.
La primera alegre,
el segon fogós,
la tercera és trista,
i el quart de la colla
avorrit del tot.
Les quatre estacions: primavera, estiu, tardor, hiver
ENDEVINALLES SOBRE EL PAS DEL TEMPS
Dos, després de molts anys,
es van trobar:
- Tu tens els meus.
- Jo, de tu, res tinc.
De que parlen?
Dotze fulles en té l'arbre
cada fulla té el seu nom.
Encara que molt treballi,
i per més feina que faci,
i encara que molt s'esforci
cada any en passa un de sol,
tant si vol com si no vol.
Home sant, no desconfiïs,
que Déu mos perdonarà,
quin arbre en el món hi ha
que en dotze branques està
quatre mares i sis fills?
No tinc cos, però tinc cap,
dotze braços que m'hi neixen
i més de cinquanta branques
plenes de fulla em mantenen.
Un arbre amb dotze branques,
cada branca un niu compon
cada niu té set ocells
i cada ocell el seu nom.
Un arbre de dotze branques;
en cada branca, quatre nius;
en cada niu, set ous,
i quan en neix un, l'altre es mort.
Un arbre molt gros
que té dotze branques
cada branca quatre nius
cada niu set ous.
Un arbre que té dotze branques,
cada branca quatre branquillons,
cada branquilló set brotets
i cada brotet és batejadet.
Treballa el cap, caparró,
i digues, si ets un savi de debò:
Quin és el cap,
que no és verd ni de trons,
sempre és igual
però cada any és nou.
Sóc fill d'un vell mil•lenari
i tinc onze germans més;
si cerques el calendari
m'hi veuràs estiu i hivern.
Jo sóc un jove lluït
que vesteixo raigs de sol;
qui amb mi no troba consol
s'ha de consolar de nit.
Neix, creix i mor en un dia;
apa, rumia, rumia.
Som germans i, cosa rara,
l'un és el fill; i l'altre, el pare.
Una cosa
que per tot es posa
i a la mar no gosa.
Una cosa banca, blanca,
que tota la gent escampa;
una cosa negra, negra,
que tot ho arreplega.
Una cosa que per tot es posa
i enlloc fa nosa.
Unes veuen la llum,
les altres el sol,
totes juguen al rotlle
i totes germanes són.
Set germans ben avinguts,
sis d'ells són treballadors,
cap passa davant de l'altre
i al setè li fan honors.
Som set germans
que sols vivim un dia;
quan un mor, l'altre neix
i així passem la vida.
Un arbre que té set branques;
cada branca té el seu niu
i cada niu té el seu nom...
Vejam! si saps com es diu.
dilluns, 6 d’abril del 2009
ENDEVINALLES
i per dintre vaig vermella,
amb botons que llenceu
els qui em mengeu.
me'n menjo un pam
i en llenço un pam.
i em consulta tota la gent.
que viuen en una gran casa.
El primer ja ha marxat,
el tercer encara no ha arribat i
el segon és el que està ara a casa.
El segon existeix perquè
el primer ha marxat,
i el tercer es transformarà
en el segon.
Qui són aquests tres germans?
Quina és la seva casa?
a cada branca hi ha quatre nius
i a cada niu hi ha trenta ocellets.
Què és?
amb les mans no la podràs agafar
perquè tard o d'hora s'escolarà.
ni l'una ni l'altra es poden veure.
Què és ?
i cap en un pot petit.
Què és?
molt ensenyorada
que sempre va en cotxe
i sempre va mullada.
si vols fer-me treballar.
la plana de vic
A L'ESBART DE SOS POETES
- Niuada de calàndries, poetes de ma terra,
- jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar;
- avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra,
- ai!, qui us sentís a l'hora de l'alba refilar!
- Qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes
- que beuen les suades de l'aspre Pireneu,
- i vora els banys de cignes d'aqueixes pollancredes
- descabdellar lo somni que és vida del cor meu!
- Ja es deuen prats i ribes cobrir de verds domassos,
- cada turó amb la vesta de flors que més li escau,
- la santa primavera per rebre entre sos braços
- que amb nuvials adreços hi baixa del cel blau.
- Per eixos camps que fiten los lladoners i saules,
- lo fenc ja trau espiga, les pomeredes flor?
- Les Coromines mostren a regadiues taules
- fajols que es tornen plata, forments que es tornen or?
- I el cànem que el desembre veurà de la filosa
- rajar al fus, fusada tornant-se el fi moixell?
- I el pèsol de flor blanca parenta de la rosa,
- i el llir de flor vermella germana del clavell?
- Vermellegen per eixos restobles les roselles?
- La clavellina enrama finestres i balcons?
- La barretina encara floreix al costat d'elles,
- com flor de Catalunya que esclata sobre els fronts?
- Lo rossinyol que canta, la tòrtora que plora,
- a fer-li ses albades són gaire matiners?
- Tornaren-li orenetes al porxo que s'enyora?
- Ja van engarlandant-se de roses los rosers?
- Ja deu brodar lo Gurri son riberal alegre
- perquè a jugar-hi a estones davallin los infants,
- i les bardisses cloure la boca del Gorg Negre
- perquè el bram de l'abisme no esglaï els caminants.
- Les serres, que es coronen de núvols i d'estrelles,
- de neu sa vesta a esqueixos ja donaran al Ter,
- restant-hi claps encara, com escamot d'ovelles
- que delma cada dia la mà del carnisser.
- Com deu alçar Casserres sa bizantina torra
- per veure Saladeures i el vell cloquer de Vic!
- Lo Ter que envers Girona marradejant s'escorre
- se'n porta gaires pedres del seu mural antic?
- Castells de Sabassona, d'Orís i de Centelles,
- gegants d'altres centúries, encara alçau lo front?
- Podré tornar a veure-us, masies i capelles
- d'on raja amb l'amor patri la fe com d'una font?
- Sant Jordi, guarda encara ses Lloses gegantines,
- sepulcre de reis celtes o de llurs déus altar?
- Ripoll, com altre fènix, renaix de ses ruïnes,
- o l'arbre de la pàtria s'acaba d'esbrancar?
- I l'arbre que us abriga, com deu ja fer bona ombra,
- ornat de nou brancatge son tronc ja revellit!
- Los raigs del sol, com deuen jugar amb sa resombra,
- com vol de papallones per un verger florit!
- Me'n guarda de mos somnis algun d'aletes blanques?
- Volaren tots com fulles que escampa la tardor?
- Les caderneres troben un niu entre les branques;
- mos c~antics per niuar-hi trobaren algun cor?
- Almenys oint los vostres d'amor i jovenesa,
- de l'aigua al dolç murmuri, qui somniar pogués!
- Mes ai!, fuig com la vida ma nau pel vent empesa,
- qui sap a l'ombra dolça si ens hi veurem mai més!
- Què amargues són, què amargues d'aquesta mar les ones
- per qui nasqué en la terra i en un bressol florit!
- dolç aire de la pàtria que a tots la vida dones,
- per què a mi sols tes ales m'allunyen del seu pit?
- Niuada de calàndries, poetes de ma terra,
- jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar;
- avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra
- cantau, cantau vosaltres, deixau-me a mi plorar!
divendres, 30 de gener del 2009
el llibre sense lletres
Hi hava una vegada una biblioteca. Tenia prestatjes plens de llibres de ciuna, d’aventura, de terror,etc…Cada dia hi anaven molts nens i nenes a fer els deures, els treballs, etc… Un dia va anar-hi un nen i va agafar un llibre del prestatje d’aventura. Aquest llibre es dea: les aventures de Santor Robben. I aquest nen va obrir el llibrei no hi havia lletra a cap de les pàgines. Va còrrer a dir-li a la bibliotecaria. La bibliotecaria no va entendre res de res. I desprésde pensar i pensar va dir que ella li havia ficat per engany. I la bibliotecaria el va llengar i es va arreglar tot. I van viure feliços i van menja anissos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
