diumenge, 28 de febrer del 2010

up la pelicula

Era un nen que va conèixer la dona de la seva vida l’Ellie. Quan es van fer grans es van casar. L’ellie es va morir d’una malaltia. En Carl fredicsen quan es va aber mort la seva dona. Va obri-li el cap a un obre que treballava a les obres del costat de casa seva per que li va espatllar la bústia. El van denunciar i va aber de anar a als jutjats. I se’n va sortir quan va arribar a casa seva li van donar una carta de la residencia els roures vells. Ell s’ho va agafar molt malament i l’endemà quan es van avar a buscar va fer sortir globus i se’n va anar volant a la cascada del paradís . Un cop algú va tocar la porta i va obrir. Va veure que era Russell. El va deixar entrar i tots dos van arribar a la cascada del paradís. I allà van viure moltes aventures. Van barallar-se amb un dolent. Va conèixer el Kevin el Tamarro i un gos que es deia duc. Amb la baralla que va tenir amb el dolent va guanyar i es van emportar un zèppelin.

l'aventura

Hi havia una vegada uns nens que estaven molt impacients per anar de colònies a Cabrera de Mar, en un Alberg que es deia Torra Ametller i tenia forma de castell, llàstima que no hi havia piscina, deien els nens. Els nens és deien Pau, Quim, Vinyet i Ona i venien de l’escola Ceip Aurora juntament amb altres escoles. Tenien gustos molt diferents perquè a en Pau li agradava amb moto, en Quim jugar a futbol, a la Vinyet li agradava muntar a cavall i a l’Ona anar amb bici.

Al dia 4 de juny estaven molt impecients per marxar de colònies i a l’hora del pati van marxar a jugar a amagar al bosc i es van perdre.

Els mestres estaven molt preocupats per saber on eren els nens i van crear una assembla amb tots els mestres per buscar els quatre nens perduts pel bosc.

MENTRESTANT AL BOSC …

- com ens ho farem per sortir? – pregunta l’Ona.

- Suposo que ens vindran a buscar- va dir la Vinyet

- No ho sabem!- van dir en Quim i en Pau.

MENTRESTANT …

Els pares i els mestres seguien buscant.

Uns pares van dir:

-Que us sembla si ens separem?

-Si!!- van contestar els pares.

L’endemà a la tarda encara no els havien trobat . I a la nit del dissabte els van trobar morts de fred en una cova. Els pares dels nens se’ls van endur a casa perquè no agafessin més fred. I dilluns poguessin anar de colònies.

El dilluns a les 8:30 ja pujaven a l’autobús per anar a cabrera de Mar. Van arribar a les 10 a cabrera i tots els nens petits encara dormien perquè segur que el dia abans no haurien pogut dormir.

Van anar tots a les seves habitacions a instal·laris i van decidir amb en Quim i en Pau que a la nit farien guerra de coixins a l’habitació de les nenes.

I després van anar a la platja de la costa Daurada i s’hi van estar 2 hores banyant-se i fent castells de sorra. Quan van arribar a la casa de colònies se’n van anar a dutxar i quan van acabar se’n van anar a sopar, van menjar:

Arròs blanc, llom arrebossat amb formatge i iogurts. Quan van acabar de sopar es van posar el pijama i van fer fora a les altres menys a les de Santa Eulàlia. Després van entrar els nens per la finestra i es van posar a fer guerra de coixins. Quan va entrar la mestra els nens es van amagar dintre els sacs de dormir de les nenes . L’endemà al matí van arribar les nenes mortes de fred perquè havien dormit a fora i el s nens havien dormit als seus llits. Els nens van esmorzar i les nenes es van xivar i els van fer fora de les colònies i cap a sant Boi i falta gent.
ona i vinyet