ENDEVINALLES SOBRE L’HIVERN
Sóc fred i fosc i plujós,
els pobres fugen de mi
com si els empaités un gos,
i els rics s'amaguen a casa
tot cercant-hi un bon redós.
Són dos germans
i dues germanes.
La primera alegre,
el segon fogós,
la tercera és trista,
i el quart de la colla
avorrit del tot.
Les quatre estacions: primavera, estiu, tardor, hiver
ENDEVINALLES SOBRE EL PAS DEL TEMPS
Dos, després de molts anys,
es van trobar:
- Tu tens els meus.
- Jo, de tu, res tinc.
De que parlen?
Dotze fulles en té l'arbre
cada fulla té el seu nom.
Encara que molt treballi,
i per més feina que faci,
i encara que molt s'esforci
cada any en passa un de sol,
tant si vol com si no vol.
Home sant, no desconfiïs,
que Déu mos perdonarà,
quin arbre en el món hi ha
que en dotze branques està
quatre mares i sis fills?
No tinc cos, però tinc cap,
dotze braços que m'hi neixen
i més de cinquanta branques
plenes de fulla em mantenen.
Un arbre amb dotze branques,
cada branca un niu compon
cada niu té set ocells
i cada ocell el seu nom.
Un arbre de dotze branques;
en cada branca, quatre nius;
en cada niu, set ous,
i quan en neix un, l'altre es mort.
Un arbre molt gros
que té dotze branques
cada branca quatre nius
cada niu set ous.
Un arbre que té dotze branques,
cada branca quatre branquillons,
cada branquilló set brotets
i cada brotet és batejadet.
Treballa el cap, caparró,
i digues, si ets un savi de debò:
Quin és el cap,
que no és verd ni de trons,
sempre és igual
però cada any és nou.
Sóc fill d'un vell mil•lenari
i tinc onze germans més;
si cerques el calendari
m'hi veuràs estiu i hivern.
Jo sóc un jove lluït
que vesteixo raigs de sol;
qui amb mi no troba consol
s'ha de consolar de nit.
Neix, creix i mor en un dia;
apa, rumia, rumia.
Som germans i, cosa rara,
l'un és el fill; i l'altre, el pare.
Una cosa
que per tot es posa
i a la mar no gosa.
Una cosa banca, blanca,
que tota la gent escampa;
una cosa negra, negra,
que tot ho arreplega.
Una cosa que per tot es posa
i enlloc fa nosa.
Unes veuen la llum,
les altres el sol,
totes juguen al rotlle
i totes germanes són.
Set germans ben avinguts,
sis d'ells són treballadors,
cap passa davant de l'altre
i al setè li fan honors.
Som set germans
que sols vivim un dia;
quan un mor, l'altre neix
i així passem la vida.
Un arbre que té set branques;
cada branca té el seu niu
i cada niu té el seu nom...
Vejam! si saps com es diu.
